Salvem la valleta d'agres, no a l'autovia!

Ací us deixe un video de la marxa que es va fer aquest diumenge en protesta del projècte d'autovia Muro-Villena, que atravessa aquesta petita vall a les faldes de la mariola...

http://www.youtube.com/watch?v=lqKH7HS8PvA&eurl=http%3A%2F%2Fanmorsigol.blogspot.com%2F2009%2F03%2Fsalvem-la-valleta-dagres-no-lautovia.html&feature=player_embedded

Més informació al blog de la plataforma "Salvem la valleta"

Sols el poble no ha sabut salvar el poble

L'Ajuntament d'Albaida ha anul·lat el contracte amb l'empresa promotora del PAI Els Barranquets que contemplava la construcció d'uns 2.500 habitatges i un camp de golf. Segons contempla el decret d'ajuntament, la mesura es justifica perquè "la documentació presentada no reuneix els requisits exigits en les bases particulars reguladores del concurs".

Entre els incompliments que contempla el decret figura la "omissió de la constitució de la garantia provisional per import del 2% del pressupost benvolgut per a la urbanització". Aquesta es va presentar fora del termini establit, tal com va confirmar la Taula Tècnica.

En altre apartat es considera com defecte no subsanable l'omissió dels documents acreditatius de "la solvència tècnica, professional, econòmica i financera" de la societat Turismelar Promotors, S.L. promotora del complex.

L'alcalde, Juan José Beneyto va manifestar que són premisses "inexcusables que no es poden passar per alt". Va afegir que "és de justícia perquè l'oposició o qualsevol ciutadà ho haguera pogut impugnar" va apuntar l'alcalde. Va afegir que l'empresa incomplia la normativa de la Llei Urbanística Valenciana i per això "hem hagut d'anul·lar l'adjudicació".

Aquest desenllaç ha causat un important perjudici a les arques municipals, encara que segons va declarar el Beneyto, "l'Ajuntament ha obtingut un benefici de 900.000 euros", abonats per l'empresa en concepte de presentació i tramitació del projecte.

L'alcalde va matisar que l'anul·lació del projecte "no té cap relació amb la crisi del sector immobiliari, sinó que es tracta de complir amb la Llei Urbanística que la promotora havia incomplit de forma irreparable".

La primera autoritat va subratllar que des de l'equip de Govern "seguirem treballant perquè Albaida puga diversificar la seua economia en la mesura de les possibilitats". Va afegir que cap sustentar les indústries tradicionals del tèxtil o la cera tradicionals a la Vall d'Albaida, "a més d'obrir noves portes a la diversificació".

Beneyto va manifestar que des de l'ajuntament "no deixe de cercar altres inversions d'empreses amb capacitat per a invertir i seguir amb el desenvolupament del potencial econòmic del municipi".
Per la seua banda, el Bloc va emetre un comunicat en el qual afirma que la derogació del PAI dels Barranquets "és una notícia molt positiva per al present i també per al futur de la ciutat". Afig l'escrit dels nacionalistes que "el macro projecte no suposava, ni de bon tros, com deia l'alcalde, el tren que no s'havia de perdre de cara al futur".

En altre moment, i segons va declarar el regidor del Bloc José Albert, "vam esperar que l'equip de Govern del PP se centre a atendre els problemes reals dels albaidins i a superar la crítica situació econòmica i immobiliària en la qual ens trobem".

El projecte urbanístic contemplava la reclasificació de 2.100.000 metres quadrats i destinar uns 650.000 a la pràctica del golf, el reg del qual hauria de ser procedent d'aigua reciclada o reutilitzada de la depuradora que arreplegava el citat pla.

També es destinaven altres 550.000 metres quadrats a jardins públics i altres zones verdes, regades mitjançant el mateix sistema.

En matèria d'habitatges, el Consistori preveia la construcció de xalets adossats o semiadosats d'una superfície entre 170 a 190 metres quadrats.

El capitalisme mata

Durant els últims anys, han aparegut a la Vall d’Albaida gran quantitat de projectes urbanístics que trenquen el paisatge i el model de creixement que hi havia fins ara. Aquest fenomen s’ha de situar en el context del que ha estat passant a les costes del nostre país.

La Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU), ja derrogada, creava un marc legal favorable a aquestes activitats. Durant els 10 anys que ha estats en vigor, s’han urbanitzat 120 milions de metres quadrats (altres 100 estarien projectats i encara es beneficiarien d’aquest marc...). Segons l’informe “Destrucció a tota costa” realitzat per Greenpeace al 2006, en els últims 5 anys, al litoral valencià s’hauria construït tant com en tota la seva història i s’hauria requalifica’t terreny per a triplicar els nivells actuals d’urbanització.

Això ha estat possible gràcies als “Plans d’Actuació Integrada” (PAI), que foren creats dins la LRAU com una excepció als Plans Generals d’Ordenació Urbana. Aquestos tenen en un principi un caire favorable a les necessitats socials, ja que permet l’expropiació de terres per a la construcció de vivendes, amb una consideració del “interès públic”. L’aplicació pràctica però desvirtua i tergiversa l’esperit de la llei (encara que no crec que ho faja amb les intencions dels legisladors...), i esdevé una ferramenta excepcional per a les promotores i immobiliàries.

Aquest caràcter “d’interès públic”, fa que el propietari no tinga cap poder de decisió sobre el que passarà amb les seves terres, i encara que no vulga vendre, està obligat a assumir les despeses d’urbanització (impossibles d’assumir en la majoria dels casos..). D’aquesta forma, l’expropiació rep el mateix tracte que rebria un hospital, una carretera o una escola, ja que la vivenda es un dret.

Ara be, si observem les característiques dels PAIs, podrem vore ràpidament que aquestos no responen a necessitats dels menys afavorits, ni a l’exercici del dret a sostre. Es materialitzen en projectes que segreguen la població dels nuclis urbans tradicionals i, en molts casos, son vivendes que poc tenen a vore amb les de Protecció Oficial.

Davant els problemes que presentava la llei i els successius tocs d’atenció per part de la Comissió Europea, es va modificar la llei, però durant el tram final de la seva vigència es presentaren gran quantitat de projectes que entraren per aquesta via. de L’aprovació de la “Llei d’Ordenació del Territori i Protecció del Paisatge (LOTPP), va tenir un “efecto llamada” i durant l’ultima setmana de vigència de la moratòria d’un any que tenia fins entrar en vigor es van presentar uns 50 PAIs als ajuntaments[1].

La Llei Urbanística Valenciana, que ha substituït a la LRAU, també ha estat expedientada per la Comissió Europea ja que no soluciona les possibilitats d’infracció que deixava l’anterior llei[2].

Segons l’informe de la Comissió de Peticions de la Unió Europea encarregada d’investigar les nombroses queixes rebudes entorn l’urbanisme de la costa mediterrània, va ser al País Valencià on es trobaren una actitud més arrogant i es facilitaren menys explicacions sobre projectes urbanístics que han destruït multitud de paratges costaners.

Quan parlen de la rel.lació entre la legislació urbanística i els interessos immobiliaris, diuen que “pareix més evident que mai que la legislació urbanística s’ha concebut o, com a mínim, interpretat primordialment en benefici dels interessos dels promotors i urbanitzadors, i no amb correspondència amb els legítims drets dels propietaris particulars ni tenint en compte el fràgil entorn social o ecològic”.

---

[1] El Pais 1-7- 2005

[2] Levante EMV 4 d’abril del 2006

Més informació, l'escrit sencer a:
http://anmorsigol.blogspot.com/

Salvem el cabanyal

Ja podeu tornar a veure el vídeo de Cròniques sobre el
Cabanyal en Internet. Passa'l a qui no l'ha
vist.

http://www.testigoaccidental.com/2008/05/cabanyal-herida-abierta.html

i en descarrega directa a: http://www.megaupload.com/?d=W08MN7US

El colmo de los colmos

Ara més que mai. Què fem? por o fugim?

Açò va endavant. Tots els nostres dubtes i, tot el que s'ha dit, ara comença la cosa. Nosaltres vorem.

El Ayuntamiento de Albaida recibirá algo más de siete millones de euros que equivale al 10% de los 70 millones que invertirá la empresa que ejecute el PAI dels Barranquets. La misma también compensará al municipio con 1,5 millones de metros cuadrados destinados a protección forestal.

La única mercantil que concurrió a la urbanización de la zona, Turismelar Promotores, S. L. se comprometió igualmente a realizar mejoras por valor de 700.000 euros que se destinarán a reformar el antiguo cine Odeón, el padock del circuito de moto cross y la redacción del proyecto del futuro auditorio.

El PAI dels Barranquets es una de las iniciativas más importantes por la que apostó el equipo de gobierno para esta legislatura y para el futuro de la población. Con ella concurrió a las pasadas elecciones municipales y "obtuvimos el respaldo de la mayoría absoluta de los vecinos y vecinas de la ciudad, incrementando incluso en un concejal más la presencia en el Consistorio, en perjuicio del PSPV-PSOE local", tal como matizó el alcalde popular, Juan José Beneyto.

Se trata de una iniciativa que apuesta por la necesaria diversificación económica de la población tras la importante crisis del textil en la zona, lo cual "generará nuevos puestos de trabajo y un futuro más alentador para la ciudad y su comarca" señaló Beneyto. Otro de los objetivos del Consistorio es la potenciación y promoción del turismo de interior, que permitirá al municipio "erigirse en un referente de primer nivel en este sector", apostilló el alcalde.

Añadió que esta iniciativa "permitirá, entre otras cosas, mejorar las dotaciones sanitarias, educativas y deportivas de las que dispone actualmente la ciudad, así como la instalación de otras nuevas que necesariamente habrán de ubicarse en la zona, pese a quienes pretenden negarlo continuamente".

La urbanización de la zona, con algo más de un millón y medio de metros cuadrados a ocupar, supondrá un coste para la empresa de unos 70 millones de euros, de los cuales algo más de 10 serán para la pavimentación de calzadas, aparcamientos, aceras y red peatonal.

Un montante próximo a los tres millones se destinarán para ornamentación, arbolado o jardinería, más de tres millones de euros irán destinados a la habilitación de las redes de agua potable y riego, casi seis para la red de alcantarillado de aguas residuales, unos cuatro para la evacuación de aguas pluviales y otros tantos para la distribución de energía eléctrica y gasificación.

El alumbrado público supondrá un coste superior a los tres millones de euros. De los 70 millones que se prevén para urbanizar este lugar, el propio Ayuntamiento recibirá en un primer momento el 10%, algo más de siete millones de euros.

Según el portavoz del equipo de Gobierno, Robert Sala, estas cantidades "serán de vital importancia, pues permitirán olvidar en gran parte las deudas económicas que este Ayuntamiento heredó en su día de corporaciones anteriores y que aún seguimos arrastrando hoy como un pesado lastre".


Propiedad municipal
El municipio también recibirá de 80.000 a 90.000 metros cuadrados de superficie urbanizada en la zona, tal como contempla la reglamentación del citado Programa de Actuación Integrada. Esas propiedades serán municipales por lo que podrán destinarse a proyectos o bien para venderlos y poder adquirir mayores beneficios para las arcas locales.

Robert Sala apuntó que esta actuación "pretende ser una referencia de cara al cumplimiento de las normativas urbanísticas vigentes, así como de protección del medio ambiente, por lo que objetivos como la depuración y el suministro de agua o el cuidado de las energías renovables están incorporadas como exigencias obligatorias".

Igualmente, Sala como responsable de las políticas de sostenibilidad en la población, quiso poner de manifiesto que con el PAI Barranquets, "por ley, el municipio recibirá prácticamente un millón y medio de metros cuadrados de terreno protegido, que pasará a ser de titularidad municipal", concluyó.

Més de 750 anys d'història a la brossa

-LA VALL D´ALBAIDA EN VENDA -

-Recalificació asegurada-

El pas d´una economia basada en la producció per altra assentada en els serveix, ocorregut majoritari-ament al llarg dels anys 90, fruit aquest de la deslocalització del mercat de treball (provocat per les polítiques de lliure mercat -- globalització capitalista, etc), marcaren el punt de sortida al Tsunami urbanitzador que ha acabat per transformant en formigó i gespa artificial la totalitat del que fins ha fa 50 anys havien segut xicotets municipis costaners amb una economia lligada a la pesca, la petita industria i la exportació dels productes autòctons.

Per ha poder fer-se una idea de lo que aquestos últims quaranta anys han suposat cal dir que ha dia d´avui el 60% de la població total habita en municipis costaners i el 40% d´aquesta, habita en 7 conurbacions que no representen més que el 1% del territori. Es a dir l'ordenació del territori peninsular segons l'interès del capital ha trencat l'equilibri entre el territori interior i la perifèria costanera quedant la població concentrada en el litoral, la capital del país i les capitals regionals, mentre la resta del territori continua amb el seu despoblament. D´aquesta manera la costa ha quedat completament destruïda, mentre que l'interior més proper muda en una reserva de sòl on continuar l'activitat immobiliària

La millora dels accessos viaris des de la mateixa riba del mar i la conversió per la retaguardia de la N-340 en autovia, d'afavorir el transport, facilita la barata de l'activitat productiva en comercial i logística -- és a dir, la tercialització-, de manera que el territori prelitoral es torna satèl·lit de la allargadíssima conurbació costanera, ja vertebrada per l´autopista A-7.

tUna vegada saturat el litoral, la pressió dels promotors s´ha traslladat a la segona i tercera línia de costa, a l´altre costat de l'autopista (es a dir a les nostres comarques). Els pobles i ciutats, fins a cinquanta o seixanta quilòmetres terra endins, han entrat en el mercat immobiliari amb força, i el sòl, transformat en paisatge, ofereix possibilitats de grans plusvàlues si ho permet una recalificació en forma de PGOU o PAI que possibilite la construcció de segones residències i instal·lacions turístiques.

Per el que respecta a la Vall d´Albaida ja son més 17 els projectes d'especulació que se'ns han volgut imposar a diversos pobles com son: Fontanars dels Alforins, l´Olleria,Albaida, Bocairent, Belgida, Bellús , Sempere, Ontinyent i una llarga llista de altres poblacions de la comarca on l'esperit de l´especulació immobiliària a fet aparició en forma de P.A.I o PGOU, per a intentar la recalificació del sòl no urbanitzable i prosseguir amb la proliferació de macrourbanitzacións i camps de golf que fins a la data s'havien desenvolupat a la costa fins que quedà col·lapsada.

Tot i que estem segurs de que més d´un d'aquestos "monstres" anirà també cap enrere (com ha passat al l´Olleria, Bocairent, etc) degut al desinflament (crisis) de l'anomenada "burbuja inmobiliaria" que esta començant a produir-se des de fa alguns mesos, creguem que es de vital importància impulsar el debat i la reflexió sobre l'actual model de vida: consumista i dispilfarradora de recursos i les conseqüències devastadores que aquest esta ocasionant i provocarà a llarg plas.

Desde l´Assemblea Contra l´Especulació de la Vall d´Albaida vegem que es de urgència el parar-se a analitzar la situació actual i començar novament una lluita per recuperar allò que per el temps hem anat perdent (o ens han anat furtant) que no es altra cosa que la veu i el poder de decisió sobre el futur dels nostres pobles i les nostres ciutats, avui en mans d´uns paràsits que no dubten al hora de hipotecar el nostre futur a canvi de quatre duros cagats.

L´assemblea contra l´especulació a comença't a treballar al gener del 2008 i esta composta per persones com tu i com jo, a títol individual, de diferents pobles de la Vall, que ens uneixen les ganes de fer front a aquesta problemàtica (l´especulació del nostre entorn i les nostres vides) partint de la premissa de ser nosaltres mateixa els actors de la nostra pel.licula, es a dir els responsables de les nostres decisions i del nostre discurs.

Des de aquesta assemblea pensem que es perjudicial per a nosaltres, i per a la lluita que estem portant endavant, el acabar delegant en terceres persones (organitzacions ecologistes, partits polítics, tècnics ambientals, plataformes cíviques etc.) les nostres responsabilitats front a la imposició d'aquestos projectes. I per açò optem per una forma d'organitzar-nos horitzontal on tots tingam la veu i des de on puga'm retornar la lluita als carrers i als pobles afectats, amb un discurs comprensible per a tots i totes.

Creguem que a dia d'avui es un error deixar aquestes lluites en mans de experts (de qualsevol tipus) que acaben per desvirtuar les lluites (suposem que d´una forma involuntària) dels que deurien de ser els principals protagonistes d´aquestes: nosaltres (els afectats/des), i reduïxen les negatives a les que ens enfrontem a simples qüestions de indole tècnica (no social) soles aptes per a experts e incomprensibles per a la població de apeu.

Pensem que com a afectats deuríem de ser nosaltres mateixa els que digam les raons per les quals ens oposem a aquestos megaprojectes (pot ser estigam equivocats, o pot ser no...) però es evident que ningú millor que nosaltres; els habitants de aquestos pobles; saben quines seran les conseqüències que ens aportaran aquestos models de "desenvolupament econòmic" que atempten contra les nostres serres i els nostres bancals de SECÀ, i per açò mateixa hem decidit transcriure aquest text explicatiu que reuneix part de les raons per les quals ens oposem a aquesta destrucció encoberta baix el nom del "Progrés", que si continua avançant acabara per transformar la totalitat del entorn per a sempre i hipotecarà els nostres futurs i el dels que venen: "Estem aci de pas no ho oblidem.

I per finalitzar dir-vos que esperem que aquest text complisca les expectatives previstes que no son altres que les de contribuir a la reflexió sobre el problema de l´especulació i animar a la gent aprendre partit en aquesta lluita, de la manera que cadascú crega millor.

Salut i Alegria

NO VOLEM EL TEU SUPORT, VOLEM LA TEUA IMPLICACIÓ!!

per a contactar amb nosaltres: acontralespeculacio@gmail.com

La vall d'Albaida no es v€n. No al PAI!!!

Aquest any en la trobada d'escoles en valencià a la vall d'Albaida ha sigut més que una celebració de la nostra llegua, si no, també una denuncia contra la destrucció del pobles de la vall d'Albaida. Aquet dia és podia vorer per tot el poble pancartes contra el PAI d'Albaida i contra altres projectes (en gestió i anul·lats) a la resta de la comarca. No deixa de ser "com una altra cosa" per la simple qüestió de que no hi ha cap tipo de transcendència social respecte a la problemàtica de l'especulació, més concretament al poble d'Albaida, però existeix eixa lluita que pretén desemmascarar tota la trama que n'hi ha vaig el discurs del progrés. No és tracta de participar d'una forma amable a desenvolupar altres alternatives, no és tracta de donar dades tècniques que no entén ningú...

Els pobles tenen un tipo de vida peculiar, cosa que hui en dia ha desaparegut totalment, son sentiment els que ens conduïxen a voler tindre pobles vius, no matxacats i imposant com a únic model de vida la servidumbre. Primer ens fan perdre l'agricultura i desprès ja és perdre i "guanyar" per a tornar a perdre i no ens deixen altra opció (construcció, immobiliària...)

Som un poble i pretenem ser-ho siga com siga un poble més viu que mai.
No volem el teu suport, volem la teua implicació.

Urbanisme

UNA ÚNICA PROMOTORA PRESENTA OFERTA PARA CONSTRUIR LA MACROURBANIZACIÓN DE ALBAIDA

UNA PROMOTORA QUIERE CONSTRUIR EN ALBAIDA UNA MACROURBANIZACIÓN EN PLENA CRISIS INMOBILIARIA

La empresa Turismelar Promotores, SL, presentó ayer, último día de plazo, su oferta para ser la adjudicataria del Programa de Actuación Integrada Els Barranquets de Albaida.
R. Gallego, Albaida

El PAI contempla reclasificar 2,1 millones de metros cuadrados de suelo rústico para construir una macrourbanización y un campo de golf de 600.000 euros. Se la circunstancia de que la oferta de Turismelar Promociones, SL, cuya documentación necesitó ser transportada en una furgoneta y descargada en cajas en el ayuntamiento, es la única que opta a quedarse con un programa urbanístico que llega en plena desaceleración inmobiliaria. De hecho, la empresa que impulsó el PAI, -Alter, SA, de Francisco Cholvi-, se encuentra en suspensión de pagos y ha acabado renunciando a presentar una alternativa técnica, después de haber adelantado al municipio 900.000 euros.

Según la plica registrada por la firma administrada por el empresario cordobés Antonio Ruiz Pozanco, del total de superficie del sector se dedicará a la urbanización 1,5 millones y el resto, 600.000 m2, al campo de golf. La firma, con esta operación, espera obtener un total de 383.119 metros de techo. Con esta cantidad de superficie se podrían construir unas 3.000 viviendas de 125 metros cuadrados.

Según las bases del PAI Els Barranquets, la urbanización salió a concurso por 60 millones de euros, IVA incluido. El promotor contempla unas cargas por metro cuadrado de edificabilidad de 169,237 euros por metro cuadrado de techo obtenido, con lo que su oferta económica supera en 4 millones los costes de urbanización previstos, siempre en el caso de que no haya que sumar el IVA, algo que no aclara la propuesta. En el supuesto de que haya que aplicar el impuesto, el presupuesto de la urbanización se dispararía hasta los 75 millones de euros. El siguiente paso, hasta la definitiva adjudicación del PAI, será el preceptivo informe de los servicios técnicos y la remisión de todo el programa a las distintas consellerias y organismos afectados para que informen sobre el proyecto.

NO INCLUYE EL POLIDEPORTIVO

La propuesta que ha presentado Turismelar Promotores, SL, para compensar al municipio por los 7 millones de euros (IVA incluido) que calcula como beneficio industrial, se reduce a una inversión de 690.000 euros en tres actuaciones sobre inmuebles municipales. QUEDAN FUERA LA SALA POLIFUNCIONAL Y EL POLIDEPORTIVO, ADEMÁS DEL HOSPITAL Y EL COLEGIO, QUE SE ANUNCIARON EN LA CAMPAÑA ELECTORAL, PERO QUE FUERON ELIMINADOR DE LAS BASES DEFINITIVAS.

Eurodiputados conservadores y socialistas piden una moratoria urbanística en la Comunitat Valenciana

Eurodiputados conservadores y socialistas pidieron hoy una moratoria urbanística en la Comunidad Valenciana hasta que se modifique la Ley Urbanística Valenciana (LUV) para impedir abusos por parte de los promotores y garantizar los derechos de propiedad.

EUROPA PRESS Los parlamentarios reclamaron la intervención del Gobierno de España si la Generalitat valenciana sigue negándose a cumplir las exigencias de la Comisión Europea y de la Eurocámara.

El Ejecutivo comunitario ya denunció la LUV ante el Tribunal de Justicia de la Unión Europea en junio de 2007 por considerar que vulnera la normativa comunitaria en materia de contratación pública y está ahora a la espera de sentencia. Por su parte, la Eurocámara ha enviado tres misiones a la Comunidad Valenciana y ha aprobado cuatro resoluciones en las que ya reclamaba la moratoria urbanística hasta que se modificara la legislación.
(Levante)