dilluns, 24 de març del 2008

2ª Assemblea Contra l'Especulació (Vall d'Albaida)


2ª Assemblea Contra l'Especulació (Vall d'Albaida)

El proper 29 de Març al Casal JaumeI d'Ontinyent és celebrara l'assemblea en la que entraran noves activitats per a fer entendre que tot açò de l'especulació no és un joc de xiquets/es, tot el contrari, cada cop el nostre entorn es veu més pobre, menyspreat i transformat en asfalt i formigó vaig la justificació del Progrés i l'evolució.

Quan més tinguem que tragar?
Desprès quan entren per ull els problemes, que farem?
N'hi han tantes preguntes que no porten a cap lloc que...
No ens penedim, al menys que siga una derrota.

dimarts, 18 de març del 2008

Els interessos d'uns quans contra tots i totes


Absolució imputats del plenari!!! El proper dia 1 d'Abril a les 10:30h. concentració davant dels jutjats d'Alcoi. Qui jutja als destructors de la terra?

Ja n'hi ha prou, redeny...

Solidaritat amb la gent què és mulla per defendre el nostre territori.
Fora Especuladors!!!

-ACLARACIONS SOBRE ELS FETS DEL PLE MUNICIPAL ON S'HA APROVAT EL MODEL TERRITORIAL DE LA CIUTAT D'ALCOI-

El dia 27 de juliol de 2007 unes 30 persones van anar al ple municipal de l'ajuntament d'Alcoi, de forma pacífica, per expressar la seva opinió sobre l'aprovació del polèmic model territorial. L'Altra Campanya com a xarxa de persones sensibles a la destrucció del territori i que no te cap capacitat de convocatòria va informar sobre la realització d'aquest ple.

Considerem un acte violent la imposició d'un model territorial als habitants del poble sent aquest un model que repercuteix irreversiblement sobre els recursos naturals i l'entorn d'Alcoi. A més a més l'han aprovat de forma afanyada, en època estival i amb tota l'oposició municipal en contra.

Dins del model territorial entren la construcció d'un camp de golf i urbanització a la serra de Mariola i l'ampliació de la urbanització de Serelles (1500 vivendes unifamiliars) que han segut denegades per Conselleria de Territori i Habitatge. La construcció d'un polígon industrial de 2 milions de metres quadrats en la zona de la Canal, que podria contaminar l'aqüífer del Molinar que abasteix al 70% de la població amb informes negatius de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i de la Universitat de les Illes Balears. La construcció de 15000 noves vivendes havent 7200 cases buides, un 23% del total. Aquest model es una clara agressió a la natura lligada a un gran negoci especulatiu per a les empreses implicades i el govern municipal. Es per això que l'ajuntament ha desviat l'atenció cap als fets ocorreguts al ple, en lloc de centrar-la sobre la transcendència del model territorial.

Lamentem els fets ocorreguts així com posem en evidència la intolerància del Sr Alcalde i la provocativa intervenció policial, ja que en altres plens també s'havia fet ús de la llibertat d'expressió i no es va reprimir als assistents com en aquesta ocasió.

Ens sorprèn les formes utilitzades pel govern. Hi havien molts policies locals i nacionals a les portes de la sala de plenaris i policies de paisà dins del ple que amb la seva actitud provocativa van iniciar els incidents. La intervenció policial fou contradictòria, ja que mentre uns volien que abandonaren l'ajuntament altres els retenien, tot açò entre espentes per les escales, sacsejaments, arrapades i algunes persones foren tirades a terra. Les persones que han segut processades no van ser identificades en cap moment per tant qualsevol persona assistent al ple, o no, podia haver segut arbitràriament denunciada. El govern municipal i la policia han optat per acusar a dos caps de turc, la identificació dels quals ha segut improcedent.

Pareix que es vol criminalitzar als moviment socials aprofitant aquestes situacions. Es criminalitza i s'oblida el que és realment important: l'aprovació del model territorial.

La majoria absoluta no legitima la destrucció del territori i l'incompliment de la legislació vigent.


L'Altra Campanya

Els interessos ocults dels PAIs


Que les macrourbanitzacions acompanyades de camps de golf i projectes d'oci s'han posat de moda a la comarca és una realitat que alguns s'han encarregat de refermar. Els nombrosos PAIs que els ajuntaments han rebut en massa són la millor mostra que l'urbanisme es consolida com eix impulsor de l'economia de molts municipis, els quals mancats d'imaginació recorren únicament a este sector per a traure les castanyes del foc...

El sistema que fins ara s'havia de seguir per tal d'edificar allà on ara tot són horts que es devaluen per la crisi agrícola ha presentat sempre un muntó d'ombres i dubtes ja que un promotor amb la connivència d'un Ajuntament -en molts casos sense massa d'escrúpols- podia alçar quantes urbanitzacions volguera, passant per damunt de la voluntat dels propietaris que quedaven i queden a l'empar de la decisió dels seus representants polítics.

El ciment ha demostrat tindre més poder que la voluntat popular. I molts governs han deixat ben a les clares que la sostenibilitat, el desenrotllament racional, l'equilibri pressupostari.... són conceptes que o no entenen o no volen entendre perquè posen per davant les solucions ràpides, que sempre solen ser les que més afavorixen l'empresari i a la llarga perjudiquen els interessos generals.

Cal créixer. És el que toca. Però s'ha de fer d'una forma ordenada, des del consens i, per descomptat, atenent als interessos generals. Cap govern està legitimat per a hipotecar el futur dels ciutadans. A la Ribera alguns deurien prendre nota.

Hi ha un construir que és molt més vandalic que el destruir.


La veritat és que no ens sorprenem. A més. Què voleu que us diguem? Era en cas d'esperar...! o no? O és que de veritat pensàveu que les actuals "comoditats" anaven a durar per sempre: casa, cotxe, treball, platja o muntanya? Fins i tot un cec haguera sigut capaç de veure que aquests homes amb vestit i corbata, que asseguren un brillant avenir, mentien com el millor dels firaires.

Senyores i senyors, Insistim novament!:
L'actual sistema d'organització econòmica "anomenat Capitalisme" es pot definir com a un sistema d'avarícia, cobdícia, egoisme i acumulació de riqueses a mans privades. On la producció i el consum de qualsevol producte es fa possible sense importar en l'el més mínim els possibles efectes o conseqüències que puguin desencadenar en el medi natural o en els éssers vius que habiten en el.

Avui més que mai, sense allunyar-nos massa del nostre televisor (no vagi ser que ens desorientem) ens podem adonar que l'anomenat "Estat del Benestar" s'esfondra, s'esfondra com a qualsevol castell de cartes construït a base de reis i bones coses de fe. Gran part de la indústria cau en picat: tèxtil, calçat, ceràmica, etc. Tots tanquen les seves portes, per a l'alegria d'uns i tristesa de d'altres. La crisi es fa palpable, l'ambient es torna tens i cal inventar responsables: La premsa apunta i la policia dispara; es criminalitza la immigració i s'arriben a situacions tan absurdes en la que el telvisor ens el mostra com si res.

Aquest petit text va dirigit als "Civilitzats" en un intent d'explicar el que al nostre "vulgar" punt de vista ens sembla una cosa més que visible:
Com dèiem l'actual sistema de dominació basat en la massiva, irracional i irrespectuosa explotació de tots els recursos existents (fins i tot a nosaltres mateixos), es regeix per una llei única i inqüestionable: La lliure competència entre empreses i com a dia d'avui tots sabem, en una competència no tots poden ser guanyadors.
El mercat de treball funciona segons l'oferta i la demanda, és a dir, si hi ha molta oferta de mà d'obra, baixa el preu de la feina i viceversa. El nostre nivell de vida occidental a empobrit a més del 60% del territori mundial, creant d'aquesta manera un nou mercat, format per una mà d'obra capaç de produir qualsevol tipus de producte a cost molt baix i amb escassos impediments mediambientals que fan possible rendibilitzar molt més el preu final dels productes.

Arribats a l'enteniment d'aquest punt podem comprendre perquè les grans empreses es traslladen a la recerca d'aquesta nova mà d'obra (és més, estàn obligats a fer-ho si volen continuar competint al mercat, ja que si no ho fessin no podrien competir amb els preus molt més barats dels seus competidors i estarien obligats en el tancament) a països catalogats pels grans organismes (FMI, BM, etc)como subdesenvolupats.

En pocs anys hem pogut obsevar com les nostres ciutats s'han omplert de nous basars, multitendes i grans supermercats, on s'emmagatzema milions de porductes de baix preu, ara ja molts inaccessibles per a la població en haver-se quedat a les portes de l'atur (INEM) rere el tancament de les antigues fabriques on van deixar una mica més que les seves vides.

Amb el desplaçament de les empreses l'economia de moltes famílies s'arrosseguen pels terres i no li queda cap altra opció a la classe dirigent que convertir el nostre entorn en un gran balneari "sol i platja" on se'ns permeti ser explotats com a servents de torn per a la casta de nous rics que es desplacen des dels països de centre-Europa a passar els seus últims dies a les nostres assolellades platges.
El creixement urbà augmenta a un ritme incontrolable i amb això l'especulació en tots els aspectes de les nostres vides (lleure, habitatge, transport, etc.) L'urbanització de l'espai es fa latent i constitueix una amenaça més que viable per al medi natural i els éssers que l'habiten, inclosos els éssers humans.

Una segona pell de formigó i gespa artificial recorre tot el litoral modificat al seu antull, el que abans havien estat petites poblacions pesqueres (en el seua majoria) amb unes arrelades costums i una personalitat pròpia.

La classe política i, seus menys humorístics, defensors de l'existent (ecologistes d'Estat, sindicats, ong's, etc.) continuen complint amb la seva habitual tasca de difuminar i administrar els desastres produïts per un sistema econòmic altament destructiu, omplint les seves brutes boques amb repugnants discursos sobre progrés, desenvolupament sostenible i energies renovables. I encobrint amb previlitació i traïdoria els mals produïts per persones amb noms i cognoms, dels quals ara passem a ser totes culpables i igualment culpables.

Com és possible parlar de desenvolupament sostenible, si se'ns evidencia el fet que no és possible un model capitalista que se sostingui? Si el capitalisme es caracteritza per l'explotació massiva, irracional i irrespectuosa de tots els recursos existents; com serà llavors sostenible?

Hem arribat a tal punt en el qual fàcilment es podria reconèixer que la naturalesa a estada vençuda. Per esmentar un exemple: se sap de sobres, que quant a l'efecte ivernacle sol per poder controlar-ho, caldria, acabar amb el consum de fòssils, la qual cosa avui en dia és més que impossible. Respecte als gasos responsables de la desaparició de la capa d'ozó, encara que la seva producció i utilització es detingués, la quantitat existent en l'atmosfera continuaria rosegant l'ozó durant 30 anys.

Cal tenir en compte que per molt extensos que siguin els recursos naturals i la pròpia naturalesa humana, no per això és capaç d'adaptar-se al mode de producció actual. Així doncs, ja són alguns els intents d'equilibrar aquest complicat dilema per part de les indústries (el fracàs d'intent de fabricació d'un ecosistema artificial cridat: Biosfera II, el projecte "Hugo" basat en el desxiframent de la genoma humana, per poder adaptar-lo a condicions avui en dia insostenibles: radiació, pluja àcida, malalties de l'aigua... etc. I bastant més).

A dia d'avui la sobre exploació de la franja marítima ha esgotat l'espai i ha produït al seu pas un paisatge banal i monocord, com a conseqüència els municipis costaners s'han colmatado, creant-se un continu urbà al llarg de la costa que ara creix cap a a l'interior, arrasant els espais de la 2a línia ara cridada, com abans va fer amb els de la primera.

Sobre aquesta context podem entendre fàcilment el que ha portat i continuarà portant en la construcció d'urbanitzacions, camps de golf, tav, etc. En municipis de l'interior com és el nostre.

I per finalitzar, sol afegir que la intenció d'aquestes paraules no és cap altra que la de portar a la crítica la situació actual i els passos previs que ens han conduït i condueixen a la destrucció del territori, igual com intentar portar a la comprensió les possibles accions que es realitzin (o no) seguint aquest marc de lluita: contra el capital i per la supervivència.

Amb aquestes línies també hem volgut o almenys intentat desemmascarar d'una vegada tots aquells que intenten encobrir la qüestió exposant-la com una situació aïllada de les altres, sense cap connexió aparent amb l'anteriorment exposat.

"una part de la societat té absolut interès que el seu anomenat "ordre" continuï regnant; l'altra en la qual això acabi el més ràpid possible. I ha arribat l'hora de dir de quin costat estem. "

ELS INTERESSOS D'UNS QUANTS CONTRA TOTS I TOTES.
CONTRA EL CAPITAL, GUERRA SOCIAL!

dimecres, 5 de març del 2008

Difon a més no poder


Ja n'hi ha prou!!!

Els nostres pobles estan amenaçats per l'especulació amb total impunitat. Sols en la nostra comarca (Vall d'Albaida) hi han 12 projectes de Plans d'Actuació Integrada (PAI), què ens ofeguen i ens condemna a mort, a perdre la nostra cultura, integritat, l'aigua i a deixar-se vendre al servici del turisme destructiu.
No poguem deixar que baix el nom del progrés i l'evolució ens estiguen condemnant a un únic model de vida, deixant enrere les nostres costums, hàbits, cultura i els nostres propis recursos per a subsistir als pobles on habitem des de sempre.

No al P.A.I.!!! No a la Destrucció del Territori!!!

Ara és el nostre moment d'intentar frenar tota aquesta atrocitat, d'evitar que els nostres pobles siguen grans ciutats on pergam tot el que ens pertany. Per això és celebrara el proper:

Dia 15 de Març la 1ª Assemblea Contra l'especulació
Sala d'exposicions de la Font del Barri (Albaida) a les 19h.

Ara o mai!
Encara estem a temps!
Fora especuladors de les nostres terres i barris!!!

(Un abraç i ha difondre)

1ª Assemblea Contra l'Especulació

A Albaida era evident que teníem distintes opinions pel que fa al tema del PAI(1). Ens preguntem si les coses continuen ara igual, degut als últims esdeveniments relacionats amb el tema. Nosaltres creiem que el PAI no és un propòsit que puga aportar beneficis per al poble; per això pensem o al menys volem pensar que encara estem a temps d'ajuntar-nos per intentar aturar d’una vegada per totes aquest projecte, que amenaça des de fa mesos tot el que fins a hui a representa la identitat (2) de totes i tots nosaltres. Lamentablement sols som un cas més, es a dir, la màquina urbanitzadora està amenaçant a quasi tots els pobles de les nostres comarques (3).

Les raons per les quals oposar-se a aquest projecte (i a altres nous que estan sorgint) són moltes(4) i pensem que suficientment conegudes, però a aquestes altures estem davant d’un greu problema que hauríem de solucionar prompte si no volem que es complisquen les pitjors prediccions, açò és cosa de totes i tots. Pensem que aquest és el moment on més que mai es fa necessari un "moviment" d’oposició a aquests projectes especulatius (ja que el PAI a Albaida ja està aprovat). La realitat és que les organitzacions o plataformes, que fins a la data estaven treballant en aquests aspectes, semblen mortes o presenten una activitat, de cara al carrer, nul·la.

Nosaltres no som, ni anem a ser qui, per a jutjar si aquestes ho han fet bé o malament, però cal reconèixer que si la realitat és aquesta, potser alguna cosa no ha funcionat correctament i no estaria de més que la gent que formava aquestes "plataformes" reflexionara sobre el que ha pogut fallar per poder començar de nou un altra vegada tots junts amb l'experiència acumulada i així, gràcies a ells, que no haguérem de entropessar dues vegades sobre les mateixes pedres. El problema al que fèiem referència, més o menys, és aquest.

Per resoldre aquesta situació pensem que seria urgent tornar a llançar un crit acompanyat d’una data, per a intentar tornar a reunir a tota aquella persona que no estiga disposada a hipotecar el seu futur a qualsevol preu i, molt menys, el dels que estan per vindre, en pos dels interessos econòmics d’uns quants o a causa de la ignorància de la població(5) (siga aquesta majoria o minoria) i intentar ajuntar-nos una altra vegada.

Creiem que seria positiu, reunir-nos per fer una primera assemblea i per aquest motiu hem decidit demanar un espai a l’ajuntament. Hem pensat que aquesta hauria de ser una "assemblea ciutadana" és a dir, una reunió entre persones a títol individual, no de partits ni organitzacions, ja que pensem que aquest és un tema que ens incumbeix a tots per igual, independentment d'allò al que dediquem el nostre temps o del "color" que siguem. Així que tot aquell o aquella que hi vulga assistir serà rebut amb les portes obertes i amb gran entusiasme.

L'Assemblea es celebrarà el proper dia 15 de Març a les 19 de la vesprada a la Sala d’exposicions de la Font del Barri, començarà puntual i una vegada estem allí decidirem el que hauriem de parlar. Així que seria perfecte que els assistents vingueren amb alguna "idea" o alguna cosa pensada. També seria molt interessant que acudirà gent de fora, és a dir gent d’altres pobles afectats per projectes d’aquest tipus (Bocairent, Ontinyent, Fontanars, L´Olleria, Bèlgida, Beniatjar, Agres, Òtos etc) o simplement que tingen ganes de participar encara que no siguen d’Albaida. Hem de comprendre que l’especulació conjuntament amb la destrucció del territori no és sols un problema que ens afecta a nosaltres, sinó a molta més gent i lamentablement a moltíssims més pobles.

Doncs fins ací e que s'ha dit. Intenteu assistir tots/es i que córrega la veu. Ja que nosaltres sols som impotents, però juntes podem aturar els projectes que ens amenacen.

DISSABTE, 15 de Març a les 19h.

a la sala d'exposicions Font del Barri (Albaida)

PRIMERA ASSEMBLEA CONTRA L’ESPECULACIÓ

Un grup de joves d’Albaida reunits el 12 de Gener.

(1) Pla d’actuació integrada que farà possible la construcció d’una macro-urbanització d'entre 1.000 i 1.5000 vivendes i un camp de Golf de 650.000 metres quadrats, a la partida "dels Barranquets" a al terme d’Albaida. Un total de 2.100.000 metres quadrats

(2) Entenem per identitat d’un poble: la seua Cultura, les seves tradicions i oficis, la seua llengua i forma de vida, el seu entorn i medi natural i tot allò que pot diferenciar a un poble d´ un altre

(3) Durant l´any 2006-2007 es van preveure urbanitzar a la C.Valenciana un total de 412.000.000 m2, més de 100 camps de Golf i total de més 1.000.000 de noves vivendes per a rics(ja que ningu de nosaltres ens la podriem costejar)

(4) Destrucció del Territori, Perills per a la Salud, Destrucció d’Ecosistemes, Pèrdua d’identitat, desequilibri econòmic, efecte barrera, implantació d’un model de vida, i un llarg etc.

(5) Amb aquest punt volem fer al·lusió a totes aquelles persones que diuen que la construcció del PAI es va decidir a les eleccions, nosaltres creguem que som moltes més les persones que composen Albaida apart deixos 2492 aprox. votants del Partit Popular, que votaren al l’alcaldia i no al Projecte en qüestió. I no estaria de més recordar que no han estat poques vegades a la història de la humanitat en que una majoria es creia en possessió de la veritat absoluta i resulta estar equivocada. Així que no per ser menys anem a deixar de lluitar per defensar el poble que volem.