La veritat és que no ens sorprenem. A més. Què voleu que us diguem? Era en cas d'esperar...! o no? O és que de veritat pensàveu que les actuals "comoditats" anaven a durar per sempre: casa, cotxe, treball, platja o muntanya? Fins i tot un cec haguera sigut capaç de veure que aquests homes amb vestit i corbata, que asseguren un brillant avenir, mentien com el millor dels firaires.
Senyores i senyors, Insistim novament!:
L'actual sistema d'organització econòmica "anomenat Capitalisme" es pot definir com a un sistema d'avarícia, cobdícia, egoisme i acumulació de riqueses a mans privades. On la producció i el consum de qualsevol producte es fa possible sense importar en l'el més mínim els possibles efectes o conseqüències que puguin desencadenar en el medi natural o en els éssers vius que habiten en el.
Avui més que mai, sense allunyar-nos massa del nostre televisor (no vagi ser que ens desorientem) ens podem adonar que l'anomenat "Estat del Benestar" s'esfondra, s'esfondra com a qualsevol castell de cartes construït a base de reis i bones coses de fe. Gran part de la indústria cau en picat: tèxtil, calçat, ceràmica, etc. Tots tanquen les seves portes, per a l'alegria d'uns i tristesa de d'altres. La crisi es fa palpable, l'ambient es torna tens i cal inventar responsables: La premsa apunta i la policia dispara; es criminalitza la immigració i s'arriben a situacions tan absurdes en la que el telvisor ens el mostra com si res.
Aquest petit text va dirigit als "Civilitzats" en un intent d'explicar el que al nostre "vulgar" punt de vista ens sembla una cosa més que visible:
Com dèiem l'actual sistema de dominació basat en la massiva, irracional i irrespectuosa explotació de tots els recursos existents (fins i tot a nosaltres mateixos), es regeix per una llei única i inqüestionable: La lliure competència entre empreses i com a dia d'avui tots sabem, en una competència no tots poden ser guanyadors.
El mercat de treball funciona segons l'oferta i la demanda, és a dir, si hi ha molta oferta de mà d'obra, baixa el preu de la feina i viceversa. El nostre nivell de vida occidental a empobrit a més del 60% del territori mundial, creant d'aquesta manera un nou mercat, format per una mà d'obra capaç de produir qualsevol tipus de producte a cost molt baix i amb escassos impediments mediambientals que fan possible rendibilitzar molt més el preu final dels productes.
Arribats a l'enteniment d'aquest punt podem comprendre perquè les grans empreses es traslladen a la recerca d'aquesta nova mà d'obra (és més, estàn obligats a fer-ho si volen continuar competint al mercat, ja que si no ho fessin no podrien competir amb els preus molt més barats dels seus competidors i estarien obligats en el tancament) a països catalogats pels grans organismes (FMI, BM, etc)como subdesenvolupats.
En pocs anys hem pogut obsevar com les nostres ciutats s'han omplert de nous basars, multitendes i grans supermercats, on s'emmagatzema milions de porductes de baix preu, ara ja molts inaccessibles per a la població en haver-se quedat a les portes de l'atur (INEM) rere el tancament de les antigues fabriques on van deixar una mica més que les seves vides.
Amb el desplaçament de les empreses l'economia de moltes famílies s'arrosseguen pels terres i no li queda cap altra opció a la classe dirigent que convertir el nostre entorn en un gran balneari "sol i platja" on se'ns permeti ser explotats com a servents de torn per a la casta de nous rics que es desplacen des dels països de centre-Europa a passar els seus últims dies a les nostres assolellades platges.
El creixement urbà augmenta a un ritme incontrolable i amb això l'especulació en tots els aspectes de les nostres vides (lleure, habitatge, transport, etc.) L'urbanització de l'espai es fa latent i constitueix una amenaça més que viable per al medi natural i els éssers que l'habiten, inclosos els éssers humans.
Una segona pell de formigó i gespa artificial recorre tot el litoral modificat al seu antull, el que abans havien estat petites poblacions pesqueres (en el seua majoria) amb unes arrelades costums i una personalitat pròpia.
La classe política i, seus menys humorístics, defensors de l'existent (ecologistes d'Estat, sindicats, ong's, etc.) continuen complint amb la seva habitual tasca de difuminar i administrar els desastres produïts per un sistema econòmic altament destructiu, omplint les seves brutes boques amb repugnants discursos sobre progrés, desenvolupament sostenible i energies renovables. I encobrint amb previlitació i traïdoria els mals produïts per persones amb noms i cognoms, dels quals ara passem a ser totes culpables i igualment culpables.
Com és possible parlar de desenvolupament sostenible, si se'ns evidencia el fet que no és possible un model capitalista que se sostingui? Si el capitalisme es caracteritza per l'explotació massiva, irracional i irrespectuosa de tots els recursos existents; com serà llavors sostenible?
Hem arribat a tal punt en el qual fàcilment es podria reconèixer que la naturalesa a estada vençuda. Per esmentar un exemple: se sap de sobres, que quant a l'efecte ivernacle sol per poder controlar-ho, caldria, acabar amb el consum de fòssils, la qual cosa avui en dia és més que impossible. Respecte als gasos responsables de la desaparició de la capa d'ozó, encara que la seva producció i utilització es detingués, la quantitat existent en l'atmosfera continuaria rosegant l'ozó durant 30 anys.
Cal tenir en compte que per molt extensos que siguin els recursos naturals i la pròpia naturalesa humana, no per això és capaç d'adaptar-se al mode de producció actual. Així doncs, ja són alguns els intents d'equilibrar aquest complicat dilema per part de les indústries (el fracàs d'intent de fabricació d'un ecosistema artificial cridat: Biosfera II, el projecte "Hugo" basat en el desxiframent de la genoma humana, per poder adaptar-lo a condicions avui en dia insostenibles: radiació, pluja àcida, malalties de l'aigua... etc. I bastant més).
A dia d'avui la sobre exploació de la franja marítima ha esgotat l'espai i ha produït al seu pas un paisatge banal i monocord, com a conseqüència els municipis costaners s'han colmatado, creant-se un continu urbà al llarg de la costa que ara creix cap a a l'interior, arrasant els espais de la 2a línia ara cridada, com abans va fer amb els de la primera.
Sobre aquesta context podem entendre fàcilment el que ha portat i continuarà portant en la construcció d'urbanitzacions, camps de golf, tav, etc. En municipis de l'interior com és el nostre.
I per finalitzar, sol afegir que la intenció d'aquestes paraules no és cap altra que la de portar a la crítica la situació actual i els passos previs que ens han conduït i condueixen a la destrucció del territori, igual com intentar portar a la comprensió les possibles accions que es realitzin (o no) seguint aquest marc de lluita: contra el capital i per la supervivència.
Amb aquestes línies també hem volgut o almenys intentat desemmascarar d'una vegada tots aquells que intenten encobrir la qüestió exposant-la com una situació aïllada de les altres, sense cap connexió aparent amb l'anteriorment exposat.
"una part de la societat té absolut interès que el seu anomenat "ordre" continuï regnant; l'altra en la qual això acabi el més ràpid possible. I ha arribat l'hora de dir de quin costat estem. "
ELS INTERESSOS D'UNS QUANTS CONTRA TOTS I TOTES.
CONTRA EL CAPITAL, GUERRA SOCIAL!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada