Que les macrourbanitzacions acompanyades de camps de golf i projectes d'oci s'han posat de moda a la comarca és una realitat que alguns s'han encarregat de refermar. Els nombrosos PAIs que els ajuntaments han rebut en massa són la millor mostra que l'urbanisme es consolida com eix impulsor de l'economia de molts municipis, els quals mancats d'imaginació recorren únicament a este sector per a traure les castanyes del foc...
El sistema que fins ara s'havia de seguir per tal d'edificar allà on ara tot són horts que es devaluen per la crisi agrícola ha presentat sempre un muntó d'ombres i dubtes ja que un promotor amb la connivència d'un Ajuntament -en molts casos sense massa d'escrúpols- podia alçar quantes urbanitzacions volguera, passant per damunt de la voluntat dels propietaris que quedaven i queden a l'empar de la decisió dels seus representants polítics.El ciment ha demostrat tindre més poder que la voluntat popular. I molts governs han deixat ben a les clares que la sostenibilitat, el desenrotllament racional, l'equilibri pressupostari.... són conceptes que o no entenen o no volen entendre perquè posen per davant les solucions ràpides, que sempre solen ser les que més afavorixen l'empresari i a la llarga perjudiquen els interessos generals.
Cal créixer. És el que toca. Però s'ha de fer d'una forma ordenada, des del consens i, per descomptat, atenent als interessos generals. Cap govern està legitimat per a hipotecar el futur dels ciutadans. A la Ribera alguns deurien prendre nota.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada