Els nostres pobles, la nostra cultura. Cada cop les nostres carències ens condueixen a un model de vida que no pertany als pobles, si no, a les ciutats. Aquest progrés ens dona una única opció per digerir aquest món: la submissió i el silenci cap a les decisions fora del control de les poblacions, totalment fora del seu abast, conduent-les així al seu propi enderrocament i sobre tot la seua acceptació. Per a tot açò sobren les paraules, sols cal mirar la nostra vall i suposadament que s'entendrà millor.No puguem permetreu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada